Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), els aliments modificats genèticament (MG) són segurs per al consum. L’OMS afirma que els aliments MG se sotmeten a avaluacions de seguretat que no són diferents de les aplicades als aliments convencionals. A més, la majoria de les organitzacions i estudis han demostrat que els aliments transgènics són segurs i sostenibles. No obstant això, existeix una certa controvèrsia social, ja que algunes persones afirmen que poden danyar a la salut i al medi ambient.

No, menjant una fruita transgènica no pot integrar el seu ADN en l’ADN de les teves cèl·lules. Quan menges una fruita, sigui transgènica o no, el seu ADN es descompon en els seus components bàsics (nucleòtids) durant la digestió. Aquests components són absorbits pel cos i utilitzats per a produir nou ADN i altres molècules importants, però no s’integren directament en l’ADN de les teves cèl·lules. Per tant, no hi ha risc que l’ADN d’una fruita transgènica s’integri en el teu propi ADN en menjar-la.

Sí, a la Unió Europea els aliments transgènics estan altament regulats i han d’estar etiquetats com a tals. No obstant això, és gairebé impossible trobar aliments per a persones elaborats amb matèries primeres transgèniques, però s’utilitzen àmpliament en pinsos. Per tant, pots revisar les etiquetes dels productes per a veure si contenen ingredients transgènics.

No hi ha evidència que suggereixi que els aliments transgènics tenen un major risc de causar al·lèrgies que els aliments no transgènics. No obstant això, algunes persones estan preocupades amb el fet que els aliments transgènics puguin desencadenar una reacció al·lèrgica perquè contenen gens forans. És important tenir en compte que abans que els aliments transgènics siguin aprovats per al consum, la seva potencial al·lergenicitat és avaluada per organismes reguladors com l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). Fins a la data, cap aliment derivat de OMG s’ha trobat que causi noves al·lèrgies.

Sí, la tecnologia d’edició gènica té limitacions. Encara que és una eina que té el potencial de millorar i modificar característiques existents en un organisme, no pot crear característiques completament noves a partir de zero.

Sí, és possible que les plantes transgèniques es creuin amb plantes convencionals i transfereixin els seus gens modificats, tal com passa amb qualsevol altra planta. Això pot passar quan les plantes són de la mateixa espècie o d’espècies estretament relacionades. Així i tot, hi ha mesures de seguretat per a minimitzar el risc de flux gènic entre plantes transgèniques i convencionals, com la separació espacial i temporal dels cultius. A més, la majoria dels cultius transgènics no produeixen llavors viables, cosa que significa que no poden reproduir-se i transferir els seus gens a altres plantes.

La tecnologia d’edició gènica està sent utilitzada per investigadors a tot el món per a desenvolupar noves varietats de cultius. Quant a la comercialització, hi ha moltes empreses que estan treballant en el desenvolupament i comercialització de cultius basats en l’edició gènica, no obstant això, l’accés a aquesta tecnologia pot variar i ser més o menys accessible a petits productors segons la regulació que se li apliqui.

Sí, l’evolució és un procés natural que ocorre en totes les formes de vida, incloent-hi els organismes modificats genèticament. Els organismes modificats genèticament poden experimentar canvis en el seu material genètic a causa de mutacions aleatòries o a la selecció natural.

Actualment, a la Unió Europea, els cultius modificats genèticament no són compatibles amb l’agricultura ecològica. L’agricultura ecològica és un mètode d’agricultura que evita l’ús de fertilitzants sintètics, pesticides i organismes modificats genèticament (és a dir, aliments obtinguts a partir de plantes transgèniques, però no a partir de plantes mutagèniques).