Skip to main content

Aplicacions

L’edició gènica és una eina amb molt de potencial per a poder accelerar els canvis o adaptacions dels cultius. Aquests mateixos canvis, en molts casos, es podrien aconseguir mitjançant encreuaments tradicionals però amb l’edició gènica ocorren d’una forma molt més ràpida i eficient, sense malgastar recursos materials i econòmics (grans àrees de terreny, aigua, adobament, etc.). Actualment, ens enfrontem a una sèrie de reptes a nivell mundial que fan que la producció d’aliments sigui un punt clau a abordar, i l’edició gènica pot ser una eina més, encara que no l’única, per a poder fer front a aquests reptes.

Un dels reptes actuals més importants als quals s’enfronta la humanitat és el creixement exponencial de la població mundial, per la qual cosa el rendiment de la producció d’aliments és un tema crucial.

La modificació genètica ha permès l’alteració de gens implicats en la regulació de la floració i el desenvolupament de fruits en cultius com l’arròs, el blat i el blat de moro. En conrear plantes amb més flors i més fruits, per tant, més productives, es redueix l’àrea de cultiu necessària per a obtenir la mateixa quantitat d’aliments.

L’edició gènica s’ha utilitzat per a generar cultius amb major resistència a malalties, com per exemple en cultius tan importants com l’arròs, la font d’alimentació principal de la meitat de la població. L’arròs és el cultiu amb el que més s’està estudiant l’aplicació de l’edició gènica.

En 2018, investigadors filipins de l’Institut Internacional de Recerca de l’Arròs (IRRI per les seves sigles en anglès) van utilitzar CRISPR per a crear una varietat d’arròs més resistent a les plagues. En editar un gen que produeix un pesticida natural, els investigadors van poder crear una varietat d’arròs més resistent al saltamartí marró, una de les principals plagues d’aquest cereal.

Per a fer front a les conseqüències del canvi climàtic s’han generat cultius capaços de tolerar la sequera, editant gens implicats en el transport i ús de l’aigua. Al tenir plantes amb major eficiència hídrica es redueix la quantitat d’aigua necessària per al creixement.

Els investigadors de la Universitat de Califòrnia van crear una varietat de blat de moro editada genèticament que produeix el mateix rendiment amb fins a un 90% menys d’aigua.

L’edició gènica permet la modificació de la composició nutricional, tant per a incrementar els nivells de productes beneficiosos com a vitamines o àcids grassos, com per a disminuir la quantitat d’alguns components i així evitar intoleràncies alimentàries.

Exemples comercialitzats d’aquest tipus d’aliments editats genèticament:

  • Soja amb un alt contingut en àcid oleic (Estats Units i Canadà, 2019)
  • Tomàquet enriquit amb GABA que té efectes beneficiosos per a la salut (Japó, 2021)
  • Fulles de mostassa menys picants (Estats Units, 2023)
  • Camelina enriquida amb omega 3 (Regne Unit, 2023)

L’edició gènica pot contribuir a la reducció de l’impacte mediambiental de l’agricultura, editant gens implicats en la fixació del nitrogen, element fonamental per al creixement vegetal. S’han creat cultius capaços de fixar el nitrogen de l’atmosfera, reduint així la necessitat de fertilitzants perjudicials per al medi ambient.

L’any 2017 es va editar el genoma d’una varietat d’arròs per a augmentar la seva capacitat d’absorció de nitrogen.

L’edició gènica es pot utilitzar per a evitar el desaprofitament de menjar, modificant diferents característiques dels aliments. Per exemple, es pot allargar la vida útil retardant la maduració dels vegetals o evitant condicions no desitjades pel consumidor, com pot ser el canvi de color dels aliments a causa de l’oxidació.

Exemples comercialitzats d’aquest tipus d’aliments editats genèticament:

  • Patata que no s’ennegreix un cop tallada (Argentina, 2018)
  • Plàtan amb una vida útil més llarga (Filipines, 2023)

Al CRAG, el grup liderat per Ana I. Caño-Delgado estudia els mecanismes d'adaptació de la melca (cereal) a les temperatures elevades i la sequera.

Al CRAG, el grup liderat per Montserrat Martín i Juan José López Moya està desenvolupant tomàquets resistents al virus del mosaic del cogombre.

Al CRAG, el grup liderat per Jordi Garcia-Mas i Marta Pujol ha desenvolupat melons en els quals s'ha retardat la seva maduració, amb el que s'aconsegueix allargar la seva vida postcollita.

Al CRAG, el grup liderat per Blanca San Segundo ha desenvolupat arròs resistent a plagues, per exemple, a la provocada pel fong neula.

Membres del Consorci CRAG:


El CRAG és membre de:

Projecte de divulgació finançat per: