A la UE
Organismes modificats genèticament (OMG)
Segons la legislació de la Unió Europea (UE), un organisme modificat genèticament (OMG) “és un organisme, amb excepció dels humans, el material genètic dels quals ha estat alterat d’una manera que no ocorre naturalment per l’aparellament i/o la recombinació natural”. Això significa que els OMG són organismes que han estat modificats mitjançant tècniques d’enginyeria genètica per a introduir característiques específiques que no es troben en la naturalesa. La legislació de la UE sobre els OMG té com a objectiu garantir que aquests siguin segurs per al consum i el medi ambient.
Aquesta definició d’OMG inclou tant als organismes transgènics com als editats genèticament, però exclou als obtinguts per mutagènesi induïda (vegeu l’apartat de Modificació genètica).
Milions d’euros
16
Anys
15
Marc legal i avaluació cas per cas
La legislació actual de la UE, a gener de 2024, sobre els OMG (la Directiva 2001/18/CE i el Reglament d’execució 503/2013) estableix un marc legal per a l’alliberament intencional d’OMG al medi ambient i la comercialització dels seus productes per l’alimentació humana i animal. L’avaluació de riscos es duu a terme cas per cas, tenint en compte les característiques de l’OMG i els seus possibles usos. Això inclou una avaluació dels possibles efectes sobre la salut humana i animal, així com sobre el medi ambient. Aquestes anàlisis de risc impliquen entre 10 i 15 anys de tràmits i poden arribar a suposar fins a 16 milions d’euros. La legislació també estableix requisits per a l’etiquetatge i seguiment dels OMG, així com per a la consulta pública i la transparència en el procés d’avaluació.
Autoritat Europea de Seguretat Alimentaria (EFSA)
L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, per les seves sigles en anglès) és responsable d’avaluar els riscos per a la salut humana i animal i el medi ambient associats amb els OMG abans de la seva comercialització a la UE. L’EFSA duu a terme avaluacions científiques independents basades en dades i estudis proporcionats pels sol·licitants, així com en informació disponible en la literatura científica. L’EFSA també proporciona assessorament científic a la Comissió Europea i els Estats membres de la UE, que són els qui prenen la decisió final sobre l’autorització d’un OMG pel seu cultiu o importació a la UE.
El Dr. Josep Maria Casacuberta investigador del CRAG és membre de diversos grups de treball del Panell d’OMG a l’EFSA.
Controvèrsia sobre la legislació
La legislació de la UE sobre els OMG ha estat objecte de controvèrsia a causa de diferents opinions sobre els beneficis i riscos associats amb aquests organismes. Alguns argumenten que els OMG poden ajudar a abordar desafiaments com la seguretat alimentària i el canvi climàtic, mentre que uns altres expressen preocupacions sobre el seu impacte en el medi ambient i la salut humana. També hi ha preocupacions sobre el control corporatiu de les llavors, així com sobre el seu impacte en la biodiversitat (encara que això és una cosa que implica a totes les llavors del mercat siguin o no OMG). En els últims anys, diversos agents entre ells la comunitat científica i el sector productiu han qüestionat la proporcionalitat d’aquestes anàlisis de risc enfront del risc real d’aquests cultius.
Consulta pública 2022
En resposta a la controvèrsia entorn de la regulació de les noves tècniques d’edició genètica, la Comissió Europea va llançar una consulta pública en 2022 per a determinar si els productes derivats d’aquestes tècniques haurien d’estar subjectes a regulacions similars a les dels organismes transgènics o si haurien de tenir un marc regulador diferent.
Proposta de la Comissió Europea 2023
La Comissió Europea ha presentat una proposta de reglament sobre les Noves Tècniques Genòmiques o NGT (per les seves sigles en anglès) per a regular el seu ús a la Unió Europea, entre les quals s’inclou l’edició gènica. “En molts casos, aquestes noves tècniques poden conduir a modificacions més específiques i precises del genoma que les tècniques convencionals o les tècniques genòmiques establertes i aquestes modificacions podrien o no produir-se en la naturalesa o obtenir-se mitjançant tècniques convencionals.”. La proposta busca adaptar la legislació actual als avanços científics i tecnològics en aquest àmbit i permetre que les plantes obtingudes per edició gènica no siguin considerades com OMG sota la Directiva 2001/18/CE.
OMG autoritzats a la UE
Per importació
A Europa només s’han autoritzat dos cultius transgènics: el blat de moro Bt i la patata Amflora. No obstant això, existeixen més de 100 varietats de cultius transgènics la importació dels quals està autoritzada.
Les varietats transgèniques estan autoritzades tant per a alimentació humana com a pinso, però a la pràctica el seu ús és exclusivament per a pinso a causa del rebuig social (menys les varietats de clavells que són per a ús ornamental).
Font: Registre de la UE d'OMG autoritzats.
Per cultiu
Aquests són els dos productes autoritzats per a cultiu i importació:
BLAT DE MORO BT
Blat de moro resistent a la plaga del trepant. Espanya és el país europeu amb més superfície conreada.
67.620 hectàrees en 2022
PATATA AMFLORA
Produeix un midó d’amilopectina pura. Les patates convencionals produeixen midó format per amilopectina i amilosa. Separar-los és molt costós.
Malgrat estar autoritzada no es comercialitza a la UE
A la resta del món
Fora de la UE, la regulació dels organismes editats genèticament varia en funció de cada país:
Font: Dima O, Inzé D. The role of scientists in policy making for more sustainable agriculture. Curr Biol.(2021)
A la resta del món
Fora de la UE, la regulació dels organismes editats genèticament varia en funció de cada país:
Font: Dima O, Inzé D. The role of scientists in policy making for more sustainable agriculture. Curr Biol. (2021)
Membres del Consorci CRAG:
El CRAG és membre de:
Projecte de divulgació finançat per:
