L’ADN, o àcid desoxiribonucleic, és una molècula que es troba en el nucli de les cèl·lules i que conté la informació genètica necessària per al desenvolupament i funcionament dels éssers vius. Aquesta informació es troba codificada en la seqüència dels seus nucleòtids, que són les unitats bàsiques que formen l’ADN.
Conceptes bàsics
Un gen és una seqüència específica de nucleòtids en l‘ADN que conté la informació necessària per a produir una molècula d’ARN i, en la majoria de casos, una proteïna. Els gens són responsables de determinar les característiques hereditàries d’un organisme i transmetre aquesta informació d’una generació a una altra.
Una mutació és un canvi en la seqüència de l’ADN que pot ocórrer de manera espontània o ser induïda per factors externs com l’exposició a radiacions o substàncies químiques. Les mutacions poden tenir diferents efectes en l’organisme, des de ser neutres fins a ser perjudicials o beneficioses.
Els cromosomes són estructures que es troben en el nucli de les cèl·lules i que contenen el material genètic. Cada cromosoma està format per una molècula d’ADN i proteïnes associades que ajuden a compactar i organitzar el material genètic.
L’ARN, o àcid ribonucleic, és una molècula similar a l’ADN però amb algunes diferències en la seva estructura i funció. L’ARN juga un paper fonamental en la síntesi de proteïnes, ja que actua com a intermediari entre l’ADN i els ribosomes, on es duu a terme la síntesi de proteïnes.
Les proteïnes són molècules grans i complexes formades per cadenes d’aminoàcids. Les proteïnes duan a terme la majoria de funcions cel·lulars. Participen en pràcticament tots els processos biològics, des de la fotosíntesi fins a la defensa contra malalties.
La cèl·lula és la unitat bàsica de la vida. Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules, des dels organismes unicel·lulars com els bacteris fins als organismes pluricel·lulars com els animals i les plantes. Les cèl·lules tenen diferents formes i funcions segons el tipus d’organisme i teixit al qual pertanyen.
El genoma és el conjunt complet d’informació genètica d’un organisme, mentre que el genotip es refereix a la informació genètica específica per a un tret determinat. Per exemple, el genoma del tomàquet inclou tota la informació genètica necessària per a construir i mantenir la planta, mentre que el genotip per al color determina quin color tindrà el fruit.
El fenotip es refereix a les característiques observables d’un organisme, com la seva aparença física, comportament i propietats bioquímiques. El fenotip està determinat per la interacció entre el genotip i l’ambient en el qual es desenvolupa l’organisme.
En biologia, selecció es refereix al procés mitjançant el qual uns certs trets o característiques es transmeten amb major freqüència a les següents generacions. En el cas de selecció natural, els trets transmesos seran aquells que permeten una millor adaptació a l’ambient, mentre que en el cas de la selecció dirigida seran aquells que decideixi el millorador.
Un gen és una seqüència específica de nucleòtids en l‘ADN que conté la informació necessària per a produir una molècula d’ARN i, en la majoria de casos, una proteïna. Els gens són responsables de determinar les característiques hereditàries d’un organisme i transmetre aquesta informació d’una generació a una altra.
Un gen és una seqüència específica de nucleòtids en l’ADN que conté la informació necessària per a produir una proteïna o una molècula d’ARN. Els gens són responsables de determinar les característiques hereditàries d’un organisme i transmetre aquesta informació d’una generació a una altra.
Una mutació és un canvi en la seqüència de l’ADN que pot ocórrer de manera espontània o ser induïda per factors externs com l’exposició a radiacions o substàncies químiques. Les mutacions poden tenir diferents efectes en l’organisme, des de ser neutres fins a ser perjudicials o beneficioses.
Els cromosomes són estructures que es troben en el nucli de les cèl·lules i que contenen el material genètic. Cada cromosoma està format per una molècula d’ADN i proteïnes associades que ajuden a compactar i organitzar el material genètic.
L’ARN, o àcid ribonucleic, és una molècula similar a l’ADN però amb algunes diferències en la seva estructura i funció. L’ARN juga un paper fonamental en la síntesi de proteïnes, ja que actua com a intermediari entre l’ADN i els ribosomes, on es duu a terme la síntesi de proteïnes.
Les proteïnes són molècules grans i complexes formades per cadenes d’aminoàcids. Les proteïnes duan a terme la majoria de funcions cel·lulars. Participen en pràcticament tots els processos biològics, des de la digestió fins a la defensa contra malalties.
La cèl·lula és la unitat bàsica de la vida. Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules, des dels organismes unicel·lulars com els bacteris fins als organismes pluricel·lulars com els animals i les plantes. Les cèl·lules tenen diferents formes i funcions segons el tipus d’organisme i teixit al qual pertanyen.
El genoma és el conjunt complet d’informació genètica d’un organisme, mentre que el genotip es refereix a la informació genètica específica per a un tret determinat. Per exemple, el genoma del tomàquet inclou tota la informació genètica necessària per a construir i mantenir la planta, mentre que el genotip per al color determina quin color tindrà el fruit.
El fenotip es refereix a les característiques observables d’un organisme, com la seva aparença física, comportament i propietats bioquímiques. El fenotip està determinat per la interacció entre el genotip i l’ambient en el qual es desenvolupa l’organisme.
En biologia, selecció es refereix al procés mitjançant el qual uns certs trets o característiques es transmeten amb major freqüència a les següents generacions. En el cas de selecció natural, els trets transmesos seran aquells que permeten una millor adaptació a l’ambient, mentre que en el cas de la selecció dirigida seran aquells que decideixi el millorador.
Membres del Consorci CRAG:
El CRAG és membre de:
Projecte de divulgació finançat per:
